Escolleixo l'any 1994 perquè és l'època aproximada que ja estava a tota màquina d'escolta i fent recopilatoris. En aquells anys (1994, 1995, 1996...) tenia 2 fons bàsiques d'obtenció de música:

• La televisió
• La col·lecció de cintes de cassette (moltes pirates) i VHS del meu germà

Un dels primers regals (del que en tinga consciènca) que vaig demanar als meus pares va ser un radiocaset, un Aiwa que tenia la funció de reproduïr i gravar. No m'interessava tant la reproducció (usava més el Walkman per escoltar musica allà on fos), sinó que el volia sobretot per gravar. El tenia sempre rodant pel menjador i quan escoltava alguna sintonia de dibuixos animats que em cridava l'atenció ja tenia preparada la cinta verge amb la posició correcta i amb el REC l'enregistrava. Així vaig capturar algunes sintonies dels dibuixos animats de TV3 d'aquella època

Una altra font d'obtenció de música bastant més sofisticada (en el sentit de varietat de gèneres) va ser la col·lecció de cintes de cassette del meu germà. Sincerament no entenc com amb 6 o 7 anys, d'amagat i sense ajuda vaig entendre tan ràpidament com anaven les 2 pletines de la minicadena que ell tenia a la seva habitació juntament amb la seva col·lecció de cintes. Típica cadena amb el mòdul de cd, equalització, cassette i ves a saber si ràdio. Força aparatosa als ulls de l'Andreu d’aleshores, el qual es presentava amb les seves cintes pirates per transferir-hi cançons de les cintes del seu germà

Interessant també les cintes VHS que ell tenia. En recordo especialment 3 d'interessants: el concert dels Smashing Pumpkins presentant el Siamese Dream a la sala Apol·lo de Barcelona (1994, emès per l'Sputnik), un recopilatori de videoclips que ell s'havia fet de l'Sputnik i el concert de NOFX al Doctor Music Festival de 1997. Denominador comú: l'Sputnik, una aposta de la televisió pública catalana per apropar a la majoria la músical "alternativa" occidental d'aleshores. Vist en retrospectiva, un encert

Així vaig anar tirant fins que als 14 o 15 anys (2001) ja vaig adquirir una certa independència en quan a les fonts. Era l'època del Napster i de la nit al dia tothom tenia accés a la majoria de música d'aquella època, inicialment sobretot anglosaxona i amb els anys, d'arreu. L'hegemonia del programa de descàrregues de música va anar rotant amb els anys: Napster, Kazaa, eDonkey, Ares, eMule... i Soulseek, el secret a veus del Soulseek, company de tota la vida fins avui en dia

bla h blah

Hi han cançons de singles o discs que potser no són del tot rodons com els de la lliata anterior, però que soltes valen la pena. Ordenades cronològicament

¿kitsch, umpah, punti, oh my love, sau militar?